Mitridate Rè di Ponto (Mitridate rei de Ponto). 2015 — Concurs per a la dramatúrgia, escenografia i vestuari

Concurs per a l'escenografia d'aquesta òpera de Mozart per al Théâtre Royal de la Monnaie a Brussel·les.

Institució impulsora: Théâtre Royal de la Monnaie

Ubicació: Brussel·les, Bèlgica

Dramatúrgia i escenografia: Ignasi Cristià

Vestuari: Alejandro Andújar

Mitridate rè di Ponto és una òpera seriosa de Mozart, en què recorre a personatges de l'època clàssica. Se situa en l'antic regne de Pont a la costa del Mar Negre, abans de ser conquerit pels romans. Mitrídates governa aquest territori, però torna d'una batalla perduda, i en la cort es donen una sèrie d'intents de conspiració contra ell. El que vam intentar fou contemporanitzar la història, traslladant al present el missatge d'aquesta òpera. En aquell mateix moment s'estava produint la crisi de Crimea entre els governs d’Ucraïna i Rússia, i també la polèmica que va afectar la imatge pública de la Casa Reial espanyola després de la publicació de les imatges del rei en una cacera d'elefants. Aquest imaginari era el que pretenia revelar a l'espectador l'actualitat de la història que s'estava narrant amb aquella obra.

L'escenografia representa una terra de ningú, un lloc en conflicte que no recorda ni orient ni occident sinó que podria ser qualsevol lloc, i que representa el govern d'un rei decadent. Això es fa a través de dos elements simbòlics, les restes i runes d'una batalla que inclouen el cadàver d'un elefant –símbol del poder consumit i derrotat– i un gran mur que podria ser el de Ceuta, que separa un món de l'altre. Aquest mur pretén trencar amb la distribució clàssica del teatre a la italiana, travessant l'espai i sortint fins situar-se gairebé sobre el públic. Aquest mur és en realitat un fals mirall que duplica l'escenografia, però sobre el qual es poden projectar imatges des de la part posterior. Seguint l'estructura clàssica d'ària i recitatiu de l'òpera de Mozart, es va plantejar que l'escenari es mantingués mort i decadent durant el recitatiu i que cobrés vida a través de projeccions quan vam entrar en una altra dimensió que és la de la reflexió i el món intern dels personatges en les àries.

En resum, l'escenografia representa una frontera disputada com altres existents al món, però també un mirall en el qual es miren els personatges i on poden contemplar la decadència en què es troben submergits.

Web Théâtre Royal de la Monnaie