La fille mal gardée (La filla mal guardada). 1991 — Vestuari

Disseny de vestuari per al ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'Òpera de Wroclaw, Polònia.

Institució impulsora: Panstwowa Opera we Wroclawiu

Ubicació: Wroclaw, Polònia

© Fotografia: Adam Hawalej

La fille mal gardée és una peça de ballet clàssic que es va representar a l'Òpera de Wroclaw (Breslau). És molt important el context històric en què aquesta obra es va representar, ja que la caiguda del mur de Berlín encara era recent i feia tan sols dos anys que Polònia havia deixat d'estar dirigida per un sistema de govern comunista. Aquestes circumstàncies van conduir a imaginar una direcció artística de renovació, d'inspiració avantguardista, buscant donar-li una alenada d'aire fresc a una peça de ballet molt clàssica, amb música composta al segle XIX per Ferdinand Hérold i amb arranjaments de John Lanchbery.

El ballet es desenvolupa en un entorn rural. Una noia s'enamora d'un pagès, però la seva família desitja pactar el seu matrimoni amb l'hereu d'una família adinerada. Incapaç de renunciar al seu estimat, la noia és descoberta en un paller i repudiada per la família de l'hereu. Però després d'aquest episodi de greuge la noia aconsegueix escapar del seu destí i es casa amb qui estima. El disseny de vestuari intenta explorar aquesta dicotomia entre els personatges pretensiosos i els personatges de major naturalitat i innocència, a través d'elements molt estilitzats. En l'escena de les noces, que concentra la major quantitat de pretensió i afectació, la núvia porta un vestit abstracte, el tocat i la faldilla són mitges esferes. Les cames estan cobertes de bigarrades flors que dificulten el seu moviment. Amb aquests mateixos criteris es dissenya el vestuari de la mare del nuvi i de les dues germanes, flors encotillades. Tot això té un punt ridícul, impostat. En canvi, els personatges rurals se'ns revelen amb espontaneïtat i naturalitat, que es reflecteix en el seu abillament emprant elements vegetals i teixits lleugers, com si també haguessin sortit d'un paller. Després de l’anul·lació del casament, els personatges es desempalleguen del seu vestuari i queden amb una roba interior blanca, senzilla, alliberats de les cenyides regles i recuperant el naturalisme i la llibertat.

Web Òpera de Breslau