Renovació de les Sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2014 — Museografia

Renovació de la planta superior del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté les col·leccions de pintura, escultura, fotografia i arts decoratives de finals del segle XIX i principis del XX.

Premis: Premi de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA) 2014

Institució impulsora: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Ubicació: Barcelona, Catalunya

© Fotografia: Pepo Segura

La remodelació de les sales d'art modern del MNAC va suposar un autèntic repte. En total constitueixen una superfície de 5.000 m2 d'espai expositiu i més de 1.400 obres exposades. Tot això a l'interior d'un edifici ple de columnes, espais de transició, dobles fons i successives remodelacions. La intervenció del 1980 de l'arquitecta Gae Aulenti sembla voler amagar l'edifici anterior, i ofereix uns recorreguts molt lineals i monòtons. Per això el nostre primer moviment va ser netejar, posar en ordre la distribució de l'espai, canviar radicalment la il·luminació i actualitzar els recorreguts perquè tinguessin un sentit d'acord a l'exposició; respectant també en la mesura del possible l'aportació d’Aulenti i la història de l'edifici.

Vam buscar crear un ritme de visita dinàmic, i per això vam organitzar les peces en forma d'òpera romàntica en quatre actes, incloent una obertura i un epíleg. L'inici d'aquest recorregut es marca sempre a través d'una caixa lluminosa on s'explica el contingut de cada acte, distingit per un color diferent. Els colors escollits són presents a l'edifici original (com el marró), o a les mateixes obres exposades, com és el cas dels entapissats verds del mobiliari i els vermells de la pintura intimista del segle XIX. La il·luminació artificial abans de la intervenció era homogènia i estava dirigida als elements arquitectònics, de manera que les peces no destacaven en absolut.

Nosaltres vam buscar una il·luminació més tènue i focalitzada sobre les obres, una escenografia que permet, en les diferents sales, redescobrir un Fortuny sempre èpic, un intermezzo davant la llum que traspassa les coloratures d'un vitrall de Joaquim Mir, una fuga en la qual l'ull redescobreix Gaudí i Jujol, espais plens de guerra per l'estrèpit de les bombes i una aria finale de Picasso que ens acomiada recordant-nos que res no ha acabat. Només així podem comprendre l'extraordinària vivacitat de l'art d'aquesta època, no només com una sèrie d'obres ordenades cronològicament, sinó com una experiència que faci gaudir i reflexionar a l'espectador.

Web Museu Nacional d’Art de Catalunya