Dones. Els camins de la llibertat. 2008 — Museografia

L'exposició mostra la lluita de les dones al llarg de la història pels drets i les llibertats. Gairebé 300 objectes permeten seguir el recorregut històric del moviment feminista, tant en l'àmbit internacional com a Catalunya.

Institució impulsora: Museu d’Història de Catalunya

Ubicació: Barcelona, Catalunya

© Fotografia: Ignasi Cristià SL

La història de la dona i la seva lluita pels drets civils està tenyida de clarobscurs. Aquesta és la idea que es persegueix amb el disseny d'aquesta exposició. D'acord amb les peces que omplen les sales, l'espai es va transformant, es comprimeix i s'allibera per representar escènicament els alts i baixos de la història del feminisme.

El recorregut comença al llarg d'un mur que es deconstrueix progressivament i un sostre que va descendint, provocant una sensació de desassossec. A continuació, un espai dedicat als avenços de la Revolució Francesa es materialitza en una reproducció de la silueta de la ciutat de París i una gran bandera de França composta per una textura de figures humanes en multitud. Com a contraposició, la següent sala mostra el concepte de l'àngel de la llar al segle XIX, mitjançant escenes deconstruïdes d'interiors domèstics. Entre elles, dins d'esquerdes de llum, es mostren dones que van escapar d'aquesta gàbia daurada.

El següent espai representa l'esperança després de la Declaració de Seneca Falls, i aquí l'espai s'eleva, es descomprimeix i es duplica disposant un gran mirall al sostre, amb una llum al final de la sala que representa aquesta alenada d'esperança. Sentiment que de nou s'esvaeix davant l'arribada del franquisme, un espai negre i angoixant que sembla desdibuixar els èxits d'èpoques anteriors. Una petita finestra de llum ens anima a no perdre l'esperit de lluita, que s’engrandirà i es manifestarà en les següents sales a través d'icones com Virginia Woolf, Doris Lessing o Simone de Beauvoir, així com dels moviments feministes durant la transició i el període de la democràcia a Espanya. L'última sala, una explosió de color i activitat, mostra una infinitat de cartells suspesos que ens traslladen a l'escenari d'una manifestació pels drets del moviment feminista. Representa la conquesta de l'espai públic, però també la il·lusió eterna de la igualtat davant d'un terreny que, un cop guanyat, sempre amenaça de retrocedir si no és constantment defensat.

Web Museu d’Història de Catalunya