300 onzes de setembre. L'espai de la persistència de la memòria. 2014 — Museografia

Projecte expositiu entorn de la revisió de dos fets històrics: el setge de Barcelona el 1714 i la dictadura del general Francisco Franco, i la seva empremta sobre el present i el futur de Catalunya.

Institució impulsora: Museu d’Història de Catalunya

Ubicació: Barcelona, Catalunya

© Fotografia: Pepo Segura i Jordi Borràs

El valor d'aquesta exposició no és només en les peces exposades, sinó que l'objectiu és la recuperació de la història recent de Catalunya a través de dos fets històrics: el setge de Barcelona el 1714 i la dictadura del general Francisco Franco. Tots dos obren i tanquen el recorregut i en ells es concentra el sentit dramàtic que construeix el relat museogràfic.

A l'inici de la visita el visitant se situa a l'interior d'una trinxera on la foscor busca transmetre sensació de claustrofòbia, similar a la que patien els combatents durant el conflicte bèl·lic del setge. Un element arquitectònic esfondrat representa la caiguda de la ciutat i dels drets dels seus ciutadans amb el Decret de Nova Planta. En sortir d'aquesta trinxera un punt de llum esperançador marca el camí cap a l'escultura de Rafael Casanova.

La segona part de l'exposició s'ordena al voltant d'un eix que travessa el segle XX i part del XXI. El temps esperançador de la república es veu interromput pels temps difícils de la dictadura. La sensació d'opressió es materialitza en una instal·lació que enfronta les figures del dictador Francisco Franco i de Lluís Companys. Per fora representa la façana del Palau de la Generalitat invertida, i al centre de l'eix es pot veure reflectida en un mirall l'estàtua del dictador. Quan accedim a l'interior veiem que Franco està en realitat a la dreta, completament envoltat de miralls que multipliquen la seva figura fins a l'infinit. Un efecte calidoscòpic que representa un infern amb voluntat d'ubiqüitat i eternitat. Entre els miralls hi ha esquerdes que exposen objectes relacionats amb la resistència clandestina al règim. Si ens acostem a la imatge enfrontada de Companys, veiem que el mirall que reflectia el dictador a l'entrada ara marca el camí cap a l'escultura de Rafael Casanova, a la seva ubicació actual. Després de quaranta anys de repressió, aquest monument simbolitza la necessitat de revisió històrica, eina clau per a la determinació del futur de Catalunya.

Web Museu d’Història de Catalunya