Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat. 2012 — Museografia

Projecte expositiu al voltant de la idea de bellesa des de l'època clàssica fins al present, a través de peces del món antic contraposades amb altres d'època contemporània.

Premis: Premi de la revista Auriga a la millor exposició del món antic 2013

Institució impulsora: Museu d’Arqueologia de Catalunya

Ubicació: Barcelona, Catalunya

© Fotografia: Museu d’Arqueologia de Catalunya

A través d'un joc de transparències i reflexos, aquesta exposició explora els ideals de bellesa clàssics mitjançant una superposició amb els actuals. Un espai central que emula el de les termes romanes simbolitza el culte al cos característic d'aquesta civilització, però també de la nostra. Aquí es disposen dues escultures clàssiques que encarnen una idea de bellesa que, com podem veure contemplant els quadres de principis del segle XX situats darrera d'elles, guarda més similituds que diferències. 

Al centre se situa una peça de gran valor arqueològic, un mosaic que acull una petita representació de les Tres Gràcies. En lloc de col·locar-lo sobre la paret, vam decidir mantenir la seva posició original sobre el terra i generar un efecte visual a través d'un gran mirall que, col·locat a la inclinació adequada, permet observar els tres personatges en peu des de l’entrada de la sala. Aquest truc també sintetitza el concepte general de l'exposició: la idea de bellesa, reflex d'una il·lusió captivadora.

Al voltant d'aquest atri central es troba una galeria on s'exposen objectes arqueològics relacionats amb la cosmètica. Tots dos espais queden separats per caixes de llum construïdes amb tul transparent de color vermell, i al voltant d'aquesta galeria els textos d'àmbit es reprodueixen en caixes lluminoses de color blau; ambdues llums es combinen quan s'efectua el recorregut. A l'eix de l'espai se situa una de les peces més curioses, la Dama Flàvia, amb els seus cabells recollits en un sofisticat pentinat, una figura de gran simetria. L'escenografia que l'acompanya pretén realçar el que el seu delicat perfil expressa: la sacralització de la bellesa clàssica com a reflex calidoscòpic de la condició humana.

Web Museu d’Arqueologia de Catalunya