Sibil·la. Cant, mite i tradició. 2008 — Museografia

L'exposició mostra la història d'aquesta tradició, des de l'origen del personatge de la Sibil·la a la mitologia clàssica fins a la tradició nadalenca de representar el Cant de la Sibil·la a Mallorca i altres llocs.

Institució impulsora: Obra Social “Sa Nostra"

Ubicació: Palma, Illes Balears

© Fotografia: Ignasi Cristià SL

© Dibuixos: Ignasi Cristià i Garcia

La Sibil·la és un personatge de la mitologia pagana que el cristianisme va adoptar al voltant de les acaballes del primer mil·lenni com a anunciadora de l'Apocalipsi. Aquesta exposició es va realitzar amb molt poques peces per exposar, ja que la representació del Cant de la Sibil·la a Mallorca està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les imatges eren escasses, i els enregistraments de vídeo eren de poca qualitat. Així que es va treballar amb algunes escultures que pertanyien a un retaule, amb representacions de la Sibil·la, i amb l'escàs material audiovisual existent. D'aquí que les eines per a la resolució d'aquesta museografia siguin de nou escenogràfiques.

S'accedeix a l'exposició a través d'una caixa escènica entre bambolines de núvols vermells que simbolitzen l'anunci de l'Apocalipsi cantat per la Sibil·la. Des de l'entrada es veu l'esquena de l'escultura, com una presència misteriosa, irreconeixible des d'aquest punt de vista, ja que es troba en molt mal estat de conservació. L'escultura mira cap a davant, encarada a la porta de l'infern, que es troba a la següent sala. Al voltant de l'escultura hi ha una estança de color granat sobre la qual es disposa un fris que relata la història d'aquest personatge mitològic. La història explica que finalment va arribar l'any 1000 i l'Apocalipsi no va succeir, però el cant de la Sibil·la va continuar ressonant a través dels segles en la cultura popular i en la literatura i la filosofia, com es mostra a les següents sales. L'última àrea està dedicada a l'anàlisi de l'obra, de la representació del Cant. Aquest espai és potser el més elaborat de tota l'exposició. Mitjançant un joc de miralls es recrea una sèrie d'arcs falsament fugats en perspectiva que dupliquen l'espai simulant la nau d'una església. A les capelles laterals es disposen vitrines il·luminades decorades amb fotogrames de vídeo de la representació, alterats perquè simulin els vitralls. Aquí es mostren objectes per aclarir-se la veu i altres estris emprats en aquest ritual mil·lenari. De fons de perspectiva trobem una imatge de nou trencada per un mirall, dos jocs de vestuari autèntics utilitzats en la representació del Cant que posen el punt final a aquesta mostra.

Web Obra Social Sa Nostra