“Càtars i trobadors" és un viatge per la història d'un país desaparegut, Occitània, sotmès per la força del Papa Innocenci III contra el que considerava una perversió herètica de la religió cristiana. L'exposició s'articula al voltant de tres estances en forma de caixes que configuren una relació interior-exterior al recorregut, donant ritme al discurs expositiu.
La primera part està dedicada als orígens de la cultura i tradició occitana, des de l'època prèvia a la civilització romana. Per simbolitzar els xocs de cultures que van tenir lloc en aquesta regió, es va construir un gran anell lluminós que recorre l'espai de la sala. Per la seva cara exterior, destaquen relleus de les conquestes romanes, i per la cara interior conté paraules en llatí, occità i català. A continuació s'explica la formació dels regnes i comtats medievals i el naixement de l'art trobadoresc, per mitjà d'unes cabines on es poden escoltar fragments d'àudio.
A la segona zona s'explica què significava ser càtar, la vida quotidiana que duien i els seus ritus religiosos, per mitjà d'elements únics com un unicum, una peça de gran valor històric, l'única bíblia càtara que es conserva al món. També s'expliquen aquí la cacera i l’assetjament cap a les persones que professaven aquesta fe, submergint el visitant dins l'escenari del conflicte, la terra erma d'un camp de batalla amb espases clavades a terra, ensenyant la seva empunyadura en forma de creu, que recorda un cementiri. Al fons d'aquest desconcertant paisatge es troba una projecció que reviu els fets a través de la memòria d'un càtar. A aquest efecte vam produir un audiovisual amb un efecte de somni que es va aconseguir amb un marc de llum i dues projeccions, des de davant sobre un tul i des del darrere sobre el fons, de manera que les imatges es fonen en una ominosa boirina del record.
Després d'aquest moment tràgic, la part final està dedicada a tot el procés de recuperació de la memòria de l'occità i de la història dels càtars per mitjà de la figura de Frederic Mistral i els felibres. Una instal·lació que representa un nen que recupera la llengua i escriu una paraula en occità posa el punt final a l'exposició, com un gest de complicitat cap al futur d'aquesta llengua.
Institució impulsora: Museu d’Història de Catalunya
Ubicació: Barcelona, Catalunya
© Fotografia: Eloi Bonjoch
