Notícies

05.01.2024 — "Tesla. El geni de l'electricitat" moderna en format portàtil

L'exposició "Tesla. El geni de l'electricitat moderna" es va inaugurar el passat 16 de novembre a Màlaga. És la tercera versió d'aquesta exposició, de la qual he adaptat el meu propi disseny a un format diferent al de les grans sales dels CaixaForum.

Des del 19 de desembre de 2023 es pot visitar a Valladolid i seguirà el seu camí per altres ciutats d'Espanya i Portugal.

Inauguración en Valladolid

© Fotografies: Pepo Segura, Álex Zea i Fundació "la Caixa"

20.11.2023 — Nàpols, 15 de novembre de 2015

La prova que el pessebre napolità és una obra d’art viva la podeu experimentar si visiteu Nàpols. En ocasió de la nova presentació del "Belén Napolitano del Museo Nacional de Escultura a Valladolid", vaig decidir contactar amb el meu amic Marco Rossano, un cineasta napolità. Qui millor que ell per capturar l’efervescència d’una ciutat plena de vida, de la qual els pessebres napolitans en són un reflex. Amb la càmera en mà, va recórrer la ciutat i va enregistrar un documental que ara es troba a la mateixa sala on es mostra el pessebre de Valladolid.

La similitud entre els personatges i la ciutat retratats al documental i la instal·lació museogràfica és sorprenent, i el documental reforça la vigència d’aquesta manifestació artística del segle XVIII. 

-

Documental: Una giornata a Napoli

19.11.2023 — D'on ve la inspiració pel Pessebre de la Plaça Sant Jaume del 2023?

”Com en el pessebre napolità tradicional, el pessebre de la Plaça Sant Jaume ha de ser un mirall on la ciutadania es vegi reflectida amb els personatges i l'univers que es representa. Cada escena ha de transmetre un sentiment d'inclusió i fer que el visitant se senti part d'ella, envoltat per ella, l'experiència profunda de formar part d'ella. D'aquesta manera, la Barcelona de tots celebra a si mateixa."

Ignasi Cristià

-

Fotografia: © Pepo Segura. Panoràmica del Pessebre Napolità del Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, muntatge d'Ignasi Cristià, amb un dels dos Vesubis de l'escenografia - que mai es veuen al mateix temps - al fons (2015)

12.10.2023 — Musée de Montmartre, París

Avui hem celebrat la presentació de la renovació de tres sales al Musée de Montmartre a París, on he tingut la responsabilitat del disseny. Aquest petit museu, amb un ric patrimoni pictòric d'artistes del "Fin de siècle", ha vist la culminació d'aquesta transformació gràcies als benefactors David E. Weisman i Jacqueline E. Michel.

04.08.2023 — Pessebre de l'Ajuntament de Barcelona, 2023

He estat convidat al concurs d'idees per al pessebre de l'Ajuntament de Barcelona, la meva proposta ha sigut la guanyadora. El dia 1 de desembre el podreu descobrir a la plaça de Sant Jaume. A la imatge, podeu observar un render de la part posterior de la instal·lació, que ha millorat a mesura que hem desenvolupat el projecte.

16.06.2023 — Miró i Mont-roig. Àlbum de família

És sempre un plaer col·laborar amb Elena Juncosa, responsable i directora del Mas Miró. Avui inauguram l'exposició "Miró i Mont-roig: Àlbum de família", que presenta fotografies inèdites de la família de Joan Miró a Mont-roig del Camp. Vull destacar especialment la col·laboració excepcional de Jose Castelló, el meu col·laborador de confiança, en la realització d'aquest projecte.

28.04.2023 — Salvador Seguí, el noi del sucre. Comunicació visual de l'exposició

Al nostre estudi, ens vam encarregar no només del disseny de l'exposició sobre Salvador Seguí, sinó també de la imatge de carrer. La fotografia del protagonista i el paisatge de les tres xemeneies de la central elèctrica "Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited", popularment coneguda com "la Canadenca", van ser la síntesi del discurs narratiu de l'exposició i es van utilitzar en els materials de difusió. El nostre principal objectiu, sota la direcció artística d'Ignasi Cristià, va ser posar en relleu la figura de Salvador Seguí, un dels personatges clau de la lluita obrera, que es simbolitza a través de les tres xemeneies de la central elèctrica.

03.03.2023 — Intel·ligencia artificial vs. primers esbossos

La intel·ligència artificial ha nascut gràcies a milions de dades que ha anat arxivant i processant. Imatges, dibuixos, veus, textos, música… tot un univers d’informació que ha compilat i que ens retorna transformats a caprici de qui ho demana. 

El 2006 vaig dissenyar una exposició sobre l’arquitecte Rafael Masó al CaixaForum de Girona. En aquella època els projectes els dibuixava a mà tot i que el color el donava digitalment. 

També les ombres en el cas de dibuixos en blanc i negre, com els darrers d’aquesta sèrie que són per a un projecte per a fundació “Sa Nostra” (2004). Al final, el dibuix era una forma de mostrar com seria l’espai acabat. 

De vegades em pregunto si aquests dibuixos, penjats a la xarxa, han servit per anar alimentant la bigdata. Sigui com sigui aquests dibuixos estan fets per una persona. 

02.03.2023 — Visita virtual al Museu del Port de Tarragona

El Museu del Port de Tarragona ha presentat el visita virtual des d’on podreu passejar còmodament, des de casa, per l’interior de l’exposició permanent. A l’estudi Ignasi Cristià vam redactar el projecte museogràfic, el disseny dels espais, la concepció dels recursos audiovisuals i la direcció d’obra de la instal·lació.

15.02.2023 — El viatge de "Còmic. Somnis i història"

Aquesta exposició es va inaugurar a Madrid, ha recorregut Barcelona i arriba aquesta setmana al Caixaforum de Sevilla.

La mida de la sala d'exposicions d'aquesta itinerància és la meitat de les de Barcelona i Madrid. El repte ha estat encaixar tots els àmbits, les escenografies i la col·lecció en un espai molt més reduït sense perdre l'essència i la màgia de la primera versió.

Anar a l'arrel dels conceptes dramàtics donats al guió ha estat l'única manera d'adaptar l'espai escènic de Sevilla al viatge per a aquesta particular historia del còmic. 

Pròximes parades: València, Saragossa, Girona, Lleida, Tarragona i Portugal.

01.01.2023 — Una vinyeta circular

Encara podeu visitar, fins al 15 de gener del 2023 –al CaixaForum Barcelona– l'exposició “Còmic. Somni i història”.

El repte d'aquest projecte va ser evitar la monotonia en visitar una exposició de més de 300 originals dins una sala de 800 metres quadrats.

El llenguatge escènic va ser vital quan vaig pensar en el disseny de l'exposició a la primera seu, Madrid. Havia de concebre un espai que acompanyés el públic, creant un ritme i un diàleg constant entre les obres exposades i l'espai escènic, el qual esdevingué la tercera dimensió d'un món dibuixat sobre paper.

Properes parades: Sevilla, València, Saragossa, Girona, Lleida, Tarragona i Portugal

Link a projecte

17.12.2022 — El tríptic de les cases que parlen

Les cases que parlen (I). Escoltar

"Castilla-La Mancha. Visions per a un nou segle"
Junta de Comunitats de Castilla-La Mancha. Ciudad Real. Espanya (1999)

El repte al que vaig haver de fer front en aquest projecte fou el d’introduir un espai dramàtic al bell mig d’una exposició convencional. El públic entrava dins una casa humil de La Mancha per escoltar el relat d'una dona nascuda a principis del segle vint: La història del seu primer amor i marit després –mort al front durant la Guerra Civil, deixant-la vídua— i l'esperança posada en els seus fills que van haver d'emigrar per tenir un futur millor, van ser el fil conductor d'aquest relat.

Un projecte sense actors però amb un espai escènic que, recolzat per la tecnologia, va aconseguir impactar els visitants.

Les cases que parlen (II). Acompanyar
Bakearen Museoa Fundazioa (Fundació Museu de la Pau de Gernika), Gernika-Lumo, Espanya (2003)

El projecte escènic es va formalitzar convidant al públic a entrar dins d’un menjador qualsevol d’una casa a Guernica dos minuts abans del bombardeig, conèixer Begoña, l’habitant d’aquella casa, i escoltar-la explicar la seva quotidianitat: el seu incert dia a dia, el racionament dels aliments, la por per no tenir a prop el seu marit i els seus fills que estan al front, la seva soledat... fins que un estrèpit esfondrava casa seva i després, el silenci.

L'objectiu va ser situar el visitant dins d'un espai domèstic i que la història que aniria a viure el fes estremir: Els dos minuts abans de la mort d'una dona a casa seva, causada pel bombardeig de l'aviació feixista durant la Guerra Civil a Guernica.

Anar al web del projecte

Les cases que parlen (III). Recordar

"Espoliats! L'«arianització» econòmica a França, 1940-1944"
Musée de la Résistance et de La Déportation en Isère (Museu de la Resistència i de la Deportació a Isère), 2010

Els habitants d'aquesta estança ja no hi vivien. El públic entrava i, en tancar-se violentament la porta, tota l'habitació es movia ja que les parets no tocaven el terra. Una bombeta nua ballava projectant les ombres dels visitants a les parets creant un efecte de fantasmagòric.

L'objectiu més difícil en aquesta exposició va ser despertar l'inconscient col·lectiu de desprotecció i desemparament dels visitants. Sense efectes de so, ni projeccions, només amb un espai escènic buit.

Els jueus que van habitar Grenoble durant la Segona Guerra Mundial havien estat espoliats dels seus béns materials i de les seves vides.

Anar al web del projecte

Aquest i altres projectes –que he abordat a partir de la dramatúrgia i del disseny escènic– són els que estic recuperant del meu arxiu i revisant per a poder publicar el meu primer llibre. Hi revelaré el recorregut traçat en cadascun; les seves peculiaritats i singularitats; el meu rol en el seu desenvolupament, els obstacles superats i la manera d’arribar a una resolució final.

29.09.2022 — El repte de trobar la tercera dimensió en un món dibuixat sobre paper

Ahir es va inaugurar al CaixaForum de Barcelona l’exposició “Còmic. Somnis i història” de la que he tingut l’honor de fer el disseny de l’espai expositiu i escenogràfic. El repte d’aquest projecte ha estat exposar més de 350 peces que tenen el mateix format: Pàgines originals de còmics -icones de la història d’aquest gènere- emmarcades per instal·lar-se en un espai de més de 800 metres quadrats. 

El llenguatge escènic ha sigut vital per crear espais que embolcallin als visitants, creant un ritme i un diàleg constant amb les obres exposades i trobar la tercera dimensió en un món dibuixat sobre paper. 

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la confiança que ha dipositat en mi i en el meu estudi Fundació “la Caixa” i, per descomptat per poder treballar amb el seu gran equip. La première d’aquesta exposició va ser a Madrid abans de l’estiu i continuarà el seu viatge per tota Espanya.

© Fotografies: Pepo Segura

15.09.2022 — L’univers de la factoria Pixar en un laboratori

Demà s'inaugura a CaixaForum de Lleida la darrera itinerància de l'exposició “Pixar. Constuint personatges”. Es va estrenar a Sevilla després de la pandèmia i la vaig dissenyar confinat des de l'estudi amb la col·laboració de Jose Castelló (a casa seva) i amb reunions via zoom amb tot l'equip, tant de “la Caixa” com de la factoria Pixar a Califòrnia ( EUA).

L'exposició ha viatjat per Sevilla, Girona, Palma, Tarragona i es quedarà un bon temps a Lleida, la darrera aturada del seu llarg viatge. Després, la col·lecció, tornarà als Estats Units. 

Ha estat un plaer poder treballar amb els personatges de Pixar i poder donar-los llum perquè el públic els gaudeixi i entengui com es construeix un personatge, se li dóna vida, se'l relaciona amb els altres i se li construeix un món on hi pugui habitar.

Treballar amb els models dels personatges modelats amb resina dins de cadascuna de les vitrines, pensades com a espai d'observació, ha estat un descobriment. Brianne Moseley, la comissària de Pixar, em va fer entendre com canviava la relació dels personatges a la vitrina depenent de la posició que es decidís que tinguessin entre ells. Un petit gir d'una de les figures canviava completament el sentit de la relació, igual que quan els actors troben al seu personatge en un assaig de teatre.

© Fotografia: Pepo Segura

Jack Kirby. «From Beyond This Planet Earth!», Fantastic Four, n.º 65, portada, Marvel. 1967. Tinta china sobre papel. Colección particular

26.05.2022 — Inauguració de l'exposició "Còmic. Somnis i història"

Televisión Española: Un Muntatge Espectacular

...aquest edifici de 13 Rue del Percebe que esmentàvem, només és una de les joies de l'escenografia que fa l'exposició tan bonica i agradable. "Aquesta estupenda escenografia ha estat obra de l'escenògraf i dramaturg Ignasi Cristiá, que ha anat buscant els millors escenaris per a cada etapa de la mostra -ens comenta Bernard-. Crec que aquesta escenografia és fonamental, perquè fa que la gent vaig gaudir més de veure aquests 300 originals en paper. Per això hem inclòs aquesta escenografia tan espectacular i acolorida. Per recordar que, sobretot, el còmic és, sobretot, un art lúdic".

"I esperem que aquest muntatge també atregui el públic més jove. Per exemple els nens, que es poden fer una foto amb Astèrix i Obèlix, amb l'avió de Terry i els pirates o amb el llit de Little Nemo. Volem que sigui una exposició lúdica i per a tota la família"....

Notícia al web de RTVE

22.05.2022 — Còmic. Somnis i història

El proper 26 de maig s'inaugura a CaixaForum Madrid l'exposició “Còmic. Somnis i història”. Un ambiciós projecte de Fundació “La Caixa” de la qual he estat responsable de l'escenografia i dels audiovisuals. Un recorregut per la història del còmic a Europa i Amèrica. 

Aviat a la secció de projectes de la nostra web

18.02.2022 — Pixar, construint personatges

L’exposició que he dissenyat i que explica l’univers dels personatges creats per la factoria Pixar ja es pot visitar al CaixaForum de Tarragona. Fins al 24 de juliol del 2022

26.11.2021 — Secrets d’un escenògraf

Els escenògrafs construïm espais i com que també soc dramaturg, molts cops faig servir els objectes com si fossin els personatges que hi actuen. En aquest cas, a l'exposició sobre Gaudí que podeu visitar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, vaig col·locar el tocador del Palau Güell -una peça excepcional dissenyada pel mateix Gaudí- en una posició estratègica. Els tres bustos que van viure a l'edifici modernista i que també podeu trobar dins de l'exposició, es reflecteixen en el mirall.

13.11.2021 — Gran exposició sobre Antoni Gaudí al Museu Nacional

L’exposició “(Re) Conèixer Gaudí. Foc i cendres” que preparem al Museu Nacional d'Art de Catalunya entra a la recta final. Fins i tot els petits detalls de les obres exposades tenen la seva bellesa. En total quasi 1000 objectes mai vistos junts provinents de varies institucions. Tot un honor haver dissenyat aquesta exposició. A partir del 19 de novembre. 

08.11.2021 — Nikola Tesla, nova exposició

Hem inaugurat l'exposició "Nikola Tesla, el geni de l'electricitat moderna" al CosmoCaixa de Barcelona. Disseny d'Ignasi Cristià, amb la col·laboració de Jose Castelló que ha desenvolupat el projecte tècnic i Albert Valero el projecte gràfic. Aviat apareixerà a la nostra web a l'apartat de projectes.

18.12.2020 — Aires de Nàpols al Museo Nacional de Escultura de Valladolid

El 2015 vaig tenir la sort de poder "muntar" un pessebre excepcional al Museo Nacional d'Esculptura de Valladolid. La idea més interessant que vam aportar al projecte, a banda del disseny de tota la sala, va ser connectar els personatges del naixement amb els habitants actuals de la ciutat de Nàpols. 

No us perdeu el vídeo, que podeu veure més avall, que ha produït el Museo Nacional de Escultura per a l'ocasió. 

26.11.2020 — Exposició: “L’Esperit de Montmartre en el temps de Toulouse-Lautrec.” Darrera estació: Saragossa

“L’esperit de Montmartre en els temps de Toulouse-Lautrec” acaba el seu viatge al CaixaForum Saragossa.

El plantejament, fidel al disseny original, continua posant en escena de manera impecable l’esperit d’aquell moment històric en el que l’art surt al carrer i trenca amb els valors aristocràtics del passat. El cabaret, el circ, la música, el teatre, les arts plàstiques i, molt especialment els locals nocturns, donen refugi als artistes que es traslladen a Montmartre convertint aquest barri de París en un referent de la història de l’art. 

És La Belle Èpoque i comença una revolució amb esperit propi, plena de vida, de màgia i de color… Cristià-Blasi aconsegueix recrear aquest ambient tan singular jugant amb els contrastos entre el bullici festiu dels locals nocturns i el silenci i la foscor dels carrers a la nit. A través de la gràfica i el disseny, el visitant podrà fruir de les magnífiques obres exposades copsant en tot moment l’esperit del famós barri parisenc.

L’exposició, una restrospectiva sense precedents en el nostre país, produïda per “la Caixa” i comissariada per Philip Denis Cate, posa en escena 350 peces provinents de col·leccions de tot el món.

Dediquem aquesta darrera estació a Manuel i César García Mur. 

Ignasi Cristià

25.11.2020 — Exposició: "Pixar. Construïnt personatges". CaixaForum Sevilla

Hem dissenyat l’exposició “Pixar, construint personatges”. Una mostra que s’endinsa en les entreteles del procés creatiu d’una de les marques més reconegudes a nivell global en el terreny de la cultura i l’entreteniment.

Darrera dels protagonistes de pel·lícules com “Els Increïbles”, “Up”, “Inside Out”, “Toy Story”, “Brave” o “Ratatouille”, s’hi amaga la feina d’un equip de professionals que aborda la construcció de cada personatge des de totes les vessants. Un treball que resulta en uns caràcters memorables,  que acaben esdevenint autèntiques icones. 

L’espai, de més de 400m2, és concep com un gran laboratori llest per a la dissecció. El gruix de les peces el conformen dissenys i models exhibits en vitrines. Sota una llum que ressalta cada detall,  tot allò que els fa únics i característics, humanitzant-los a la fi.

09.10.2020 — El llibre català en temps del modernisme

Finalment es va inaugurar ahir “El llibre català en temps del modernisme” al Museu de Maricel de Sitges, una exposició completament dissenyada al nostre estudi (espai, grafisme i difusió). Projecte cuinat en temps de confinament que per fi veu la llum. Esperem que aquest esdeveniment sigui el començament d’un nou inici. 

23.09.2020 — L'ombra, els ferits, el ball i la jove

Durant el procés de disseny i muntatge de la renovació de les sales d'art modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya vam realitzar un documental que, dividit en quatre actes i sense paraules, explica la transformació dels espais i el procés de canvi de la nova presentació de la col·lecció a partir de la mirada particular del realitzador Iago Blasi.
La producció i distribució a festivals interancionals va ser assumida íntegrament pel nostre estudi, sense cap ajut econòmic extern. Va presentar-se al "On Art Film Festival 2018" de Varsòvia (Polònia); al "Master of Art Film Festival 2018" de Sofia (Bulgària) i al "Gulf of Naples Independent Film Festival 2018" de Nàpols (Itàlia).
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, per qüestions de conservació preventiva i de canvi de criteri al llarg d'aquests sis anys, ha anat transformant la presentació de la col·lecció. Tot i així el nostre documental conserva el testimoni de la proposta original feta pel seu comissari, Juan José Lahuerta.
Després de l'exhibició en els tres festivals el documental dorm al nostre estudi esperant el moment de ser presentat en públic.

14.09.2020 — Un ballo in maschera (Un ball de màscares)

En aquests dos documents, un text que vaig escriure abans dels assajos i una entrevista realitzada just abans de l’estrena, em reafirmo en el procés de creació escènica. El primer text és una declaració d’intencions a partir de l’estudi i l’anàlisi personal de l’òpera, una tasca de vital importància per tenir un punt de partida amb el qual treballar el primer dia d’assaig.

1

“L’heroi, el destí i la redempció”

Un ballo in maschera és una de les òperes de Verdi en què la trama no dona treva ni respir al públic, ja que hi conflueixen tots els elements de la tragèdia clàssica. L’heroi mor per demostrar el valor de l’honor. Verdi se’ns presenta més necessari que mai i ens convida a fer un viatge a través de la passió, l’odi, l’amor, la venjança i el destí.

La proposta per a Un ballo in maschera al Teatre de l’Òpera de Varna ofereix una mirada que reuneix tots els elements de l’òpera clàssica amb la finalitat d’explicar la història d’un destí fatal. La nuesa amb què presentem la trama és necessària per tal de poder fer arribar el missatge a l’espectador de manera clara i nítida. La dramatúrgia traslladarà íntegra la veu de Verdi, sense cap mena d’artifici ni distorsió, unida a la direcció musical, que persegueix el mateix objectiu: recuperar la tradició i els valors verdians. 

A l’escenari, un gran triangle es precipita sobre els personatges en representació dels poders tel·lúrics, una posició des de la qual Ulrica vaticina el tràgic final. El tall central, la porta des d’on ens observa el destí, esdevé un eix terrible i contundent que extermina la passió i l’amor.

Riccardo, Amèlia i Renato formen un altre triangle, la dissolució del qual anuncia la visió d’Ulrica. Tot i que tant els protagonistes com el públic proven de negar aquest mal auguri, finalment la història ens cau al damunt com una pesada llosa.

En aquest muntatge, el cor es converteix en el missatger del públic i anticiparà la tragèdia final que Riccardo i Amèlia són incapaços de veure; amb els seus moviments dalt de l’escenari, en un terreny que de vegades serà més a prop del públic que no pas dels protagonistes, ens obrirà una porta que ens permetrà entendre més bé el missatge. 

Per a la pobre Ulrica és el cas contrari, ja que, com Cassandra, la incompresa, és debades que intentarà desvelar el seu destí a Riccardo i Amèlia.

Un ballo in maschera és una història sobre la coherència i sobre com portar les emocions fins a les darreres conseqüències. No hi ha retret possible als diferents personatges: el fet que són fidels als seus valors durà la història al que és inevitable.

Malgrat tot, en el darrer moment serà l’alè de l’heroi que aturarà qualsevol indici de venjança. Riccardo dirigeix el final d’aquesta tragèdia al mateix punt al qual arriba l’Orestíada d’Èsquil: el seny i l’ètica triomfen sobre la irracionalitat i la set de venjança.

En aquesta proposta de muntatge un epíleg tanca el cercle i Ulrica emergeix cap a nosaltres, cap als personatges i cap al cor fent un advertiment revelador: “No s’ha de temptar mai el destí. La veu de la mare terra ha de ser escoltada i respectada”.

L’esforç i l’entrega de Riccardo simbolitzen aquí l’energia amb què els professionals de l’òpera lluiten avui amb afany per salvar el món de l’art, actualment tan necessari i alhora tan menyspreat per una part de la societat. Com la passió i la dedicació de tot l’equip del Teatre de l’Òpera de Varna, és un tresor que cal protegir. En aquest temps de crisi, Riccardo és sens dubte la veu que hauríem d’escoltar per no perdre’ns en la foscor de la barbàrie.

Ignasi Cristià

-

2

Els resultats vàlids comencen a aparèixer damunt de l’escenari, quan treballes amb el director musical i els cantants. Això implica canviar propostes dramàtiques que inicialment semblaven encertades. Cal estar disposat a “trencar” coses contínuament per poder construir sobre les ruïnes. Es així que arribes a aconseguir una posada en escena genuïna i vital. Citant Virginia Woolf: “Cal trencar la bellesa diàriament perquè continuï essent encisadora”.

1. Ets un artista molt versàtil amb una trajectòria impressionant. Allò que sembla que preval en tot moment, però, és el treball amb l’espai. Has col·laborat amb prestigiosos museus i teatres de l’òpera d’Europa, has transformat sales d’exposicions... Com encaixa Varna en aquesta diversitat creativa? Què vols aconseguir amb las posada en escena d’Un ballo in maschera?

Treballa a Varna és un gran repte per a mi, perquè és una ciutat amb una gran tradició operística. A través de la proposta d’Un ballo in maschera vull demostrar que l’òpera ens uneix malgrat que jo sigui de Barcelona. Crec que les dues ciutats, els dos països, compartim valors molt semblants, i l’òpera ho demostra. Em sembla que pot ser molt enriquidor portar a Varna un punt de vista diferent a través de l’òpera i veure la resposta del públic. Estic convençut que quan torni a Barcelona hauré après molt. És positiu per a tothom.

El meu procés creatiu per abordar el muntatge d’una òpera comença escoltant-la moltes vegades. Arriba un moment en què visualitzo l’escenografia, les situacions dramàtiques entre els personatges. És com si l’emetessin per televisió dins del meu cervell. A partir d’aquest moment, he d’anar parant la música per poder dibuixar el que veig, l’escenografia, els detalls… Ho faig així per no oblidar res. He de rebobinar diverses vegades per poder descriure allò que els cantants fan dins del meu cap. I molts cops he de consultar la font original, la partitura, per comprovar que tot encaixa.

La veritable tasca de direcció teatral comença quan hi ha el director musical i els cantants. És a l’escenari on la meva visió de l’òpera ha d’encaixar amb l’equip que la interpretarà. El gran repte és que búlgars i espanyols ens entenguem.

2. És el teu primer projecte en un teatre d’òpera búlgar? Havies estat mai abans a Bulgària?

És el primer cop que treballo a Bulgària. El més semblant a aquesta experiència és quan vaig treballar al teatre de l’òpera Wroclaw, a Polònia, l’any 1991, per al ballet La fille mal gardée. Aquí tinc la sensació que estic revivint aquell moment ja tan llunyà en el temps.

El principal record que vaig endur-me d’allà va ser la sensació de formar part d’una gran companyia que treballava per a un projecte comú. Va ser un sentiment de pertinença molt intens i aquí també el percebo. Aquesta manera de col·laborar, de treballar en equip, cohesiona molt els treballadors del teatre.

3. Quin és el teu concepte escènic i visual per a aquesta posada en escena?

Un ballo in maschera és una gran òpera. Els personatges tenen una gran responsabilitat i cadascun té una missió. Està tan ben construïda que presenta una estructura calidoscòpica, és a dir, que pots presentar el muntatge des de diferents punts de vista. Es podria fer un muntatge centrat en el punt de vista de l’Amèlia, d’en Riccardo, d’Ulrica… Cadascú donaria peu a una versió diferent malgrat que s’estigui interpretant la mateixa partitura. Aquesta és la grandesa d’una peça ben escrita. Verdi permet que el director llegeixi la seva obra des de moltes mirades.

En aquesta versió del Ballo he triat el personatge que presenta el comportament més humà, en Renato. Aleshores, treballant amb Venseslav Anastasov hem construït un personatge molt creïble, ple d’incoherències i de contradiccions, el menys monolític i el que més canvia al llarg de l’òpera. La complexitat d’en Renato ens ha permès idear un muntatge molt interessant. Era molt important que el cantant que interpreta Renato entengués aquest concepte i que, a més d’un gran cantant, fos un gran actor. He tingut molt sort amb en Venseslav, perquè ha entès perfectament la proposta del seu personatge i ha aportat elements que jo no veia. Així és com es treballa en el teatre i com es construeix tot, a partir d’una base. Res no és inamovible fins al final: l’òpera i l’obra de teatre continuen creixent dins al dia de l’estrena. Hem recorregut un camí llarg des que vam començar els assajos i la dramatúrgia s’ha anat enriquint a partir de l’eix que és en Renato.

L’espai escènic estarà presidit per una gran construcció que simbolitza la força del destí i l’horror de la tragèdia. Gràcies a Ulrica, tots sabem què passarà, però en aquesta producció ens reservem un element sorpresa per al final que estic segur que farà pensar al públic. Això està relacionat amb el que he esmentat abans que passa quan una obra està ben escrita. Presentarem en Renato com el més humà dels protagonistes i, pel fet que porta fins al límit les seves accions, ens ajudarà a entendre’ns nosaltres mateixos: les nostres pors, el nostre sentit de l’humor en saber-nos traïts, etc. Qui no s’ha sentit mai enganyat i qui no ha tingut la temptació de fer alguna bogeria quan algú li ha fet mal? Entendrem perfectament en Renato tot i no compartir el que fa. La nostra posada en escena subratlla aquesta part més humana de la gran òpera de Verdi.

4. Has treballat amb el director Krastin Nastev des de Barcelona. Què ha estat el més important d’aquesta col·laboració professional?

Hem posat en pràctica una metodologia de treball molt interessant. En Krastin, des de la partitura, exigeix recuperar allò que Verdi va pensar musicalment. Jo, com a director escènic, he de treure tot el possible del llibret de Somma. Hem creat un tàndem entre la música i el drama. Ell s’ha posat en la pell del compositor i jo en la del llibretista. Als assajos hem treballat junts i el que jo buscava en els personatges des del vessant teatral, en Krastin ho ha sabut trobar musicalment en els cantants. Observacions que ha fet sobre com interpretar la partitura coincidien plenament amb les actituds dramàtiques que jo necessitava dels personatges. Hem pogut treure el màxim partit de l’òpera treballant en paral·lel: l’acció i la música van plegades i així ho veurem a l’escenari.

5. Quin paper ha tingut el dissenyador de vestuari, Iago Blasi, en l’estratègia visual de la funció?

En Iago Blasi es va incorporar de seguida al muntatge i va entendre la proposta escènica des del primer moment. La seva mirada és molt interessant i els personatges es mostraran com sempre hem imaginat els protagonistes d’una òpera verdiana, mentre que el cor hi apareixerà vestit d’una manera molt “casual”, molt informal. En Iago ha creat una connexió molt intensa entre el cor i el públic, i ha trencat la barrera que de vegades pot generar una òpera a causa de la seva artificialitat. La caracterització del cor ens ajudarà a entendre millor la història.

6. Tu ets cantant. Has estat temptat de presentar-te com a tenor a Varna?

Jo vaig estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona. També vaig cantar dues vegades al cor del Gran Teatre del Liceu, en dues produccions, Lohengrin i La damnation de Faust amb dos directors de qui vaig aprendre moltes coses, Götz Friedrich i Paolo Carignani. Fins i tot em vaig presentar al concurs Montserrat Caballé, però allà em vaig adonar que el meu camí no era ser cantant. La meva experiència com a tenor m’ha servit per entendre la feina que fan els cantants i el seu pes en la representació i interpretació de les òperes. Estudiar cant m’ha servit per posar-me a la seva pell. Dirigir una òpera tenint aquest bagatge musical fa que siguis més sensible envers els cantants.

7. Quins obstacles has hagut de superar a Varna per poder plasmar les teves idees? En què es diferencia la situació artística aquí de la que hi ha a Espanya i, en particular, a Catalunya?

Tant a Varna com a Barcelona hi ha una tradició operística centenària, però aquí hi ha una cosa que no tenim a la meva ciutat: una gran cantera de cantants. Bulgària ha donat moltes grans veus al món i a Varna he vist que els cantants formen part del teixit social. A Barcelona això no passa. Com  he dit abans, crec que mirades diferents sempre enriqueixen, i l’òpera és una disciplina acostumada a l’intercanvi. Els cantants, directors musicals i directors d’escena solen ser de nacionalitats diferents i cadascú aporta el seu propi punt de vista, la qual cosa és molt positiva i constructiva, i això ens uneix més que no pas separar-nos.

8. Quins projectes t’esperen després de Varna?

M’esperen diversos projectes, però el més interessant és la recuperació d’una obra musical sobre Medea, d’Eurípides, una peça que no s’havia interpretat des d’abans de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’una obra del gran compositor català Joan Manén amb llibret d’Ambrosi Carrion, un dramaturg molt prestigiós a en aquella època que es va haver d’exiliar després de la guerra. El meu tiet besavi havia composat diverses peces musicals de teatre per a Carrion. Per a mi aquest muntatge tindrà un gran valor sentimental pel fet de poder treballar amb l’obra d’un dramaturg proper a la meva família. No hi ha cap enregistrament i per tant no tenim cap referència de com es va interpretar al seu temps. El text és en castellà i l’obra està concebuda per a orquestra de corda, un piano, un orgue i actriu. Seré el responsable de la posada en escena i de la direcció de l’actriu, Susanna Garachana.

10.09.2020 — Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera

Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi, al Teatre de l’Òpera de Varna (Bulgària). Ignasi Cristià assumeix la dramatúrgia i la direcció escènica, Iago Blasi la concepció estètica dels mappings i el vestuari, i Jose Castelló el disseny de la il·luminació.

De bon començament, la dramatúrgia s’ha treballat en estreta col·laboració amb el director musical, Krastin Nastev, per aconseguir un resultat escènic coherent. Ignasi Cristià ha ideat una escenografia basada en formes essencials per simbolitzar el conflicte que descriu el llibret i impulsar la trama. Per la seva banda, el disseny de vestuari de Iago Blasi es basa en influències mestisses i situa l’acció en un període històric indeterminat, se centra a definir la psicologia de cada personatge i a acompanyar el seu moment emocional al llarg de la trama.

Després de diverses setmanes d’assajos i d’un treball exhaustiu dalt de l’escenari, aquesta nova versió d’Un ballo in maschera s’estrenarà el proper 10 de setembre.

22.07.2020 — Avui fa 24 anys que es va estrenar “Romy and July, barbacoa passional”.

La meva primera escenografiia de gran format. Festival de Teatre Grec de Barcelona de 1996. Premi nacional de dansa al millor muntatge escènic. 

Ramon Oller era el coreògraf i director artístic d'aquesta versió del ballet de Romeu i Julieta amb partitura de Serguei Prokófiev. Oller buscava reinterpretar aquesta obra clàssica de manera contemporània, situant-la en un campament gitano.

Per donar forma a aquest inusual imaginari vaig dissenyar una composició que integrava els tres elements principals de l'obra adaptada: una vella roulotte constituïa la casa de Romeu i una furgoneta Volkswagen feia de casa de Julieta, a banda i banda de l'escenari. Aquests vehicles van ser adquirits en un lloc de desballestament. Entre ells es trobava el castell de Mercuri, intermediari entre els dos amants. Aquesta construcció es tradueix escenogràficament en abstracció i monumentalitat: una gran tanca publicitària construïda amb bastides i planxes d'acer que en realitat no anuncia res, i que es troba girada i dirigida cap a un punt de vista diferent al del públic.

Entre aquestes tres peces hi ha un espai lliure, on els personatges interactuen. El resultat és una composició que recorda una natura morta, amb un punt màgic però també de decadència, que no és altra que la decadència moral dels personatges en la tragèdia. L'ambientació es va completar amb rodes, runes i contenidors d'escombraries amb què els ballarins interactuaven durant les confrontacions dels personatges. Es va aplicar una capa de pintura de color rovellat amb la qual es contrarestava el naturalisme de l'escena, estilitzant i abstraient el conjunt. El resultat era un món romàntic, però també estrany i inquietant, l'ombra d'una esplendor que no existia.

©Fotografies: Ros Ribas

©Dibuixos: Ignasi Cristià

24.03.2020 — Versió francesa del nostre web

Ja tenim la versió francesa del nostre web. Us convidem a fer-li una ullada i a compartir-ho amb la gent que hi pugui estar interessada. 

A Cristià-Blasi continuem treballant per apropar la cultura a la gent, sobretot en aquests moments tan excepcionals, ja que la cultura és vida, bellesa i humanitat. 

© Fotografies: Ignasi Cristià

29.02.2020 — Exposició en commemoració del centenari de la mort de Josep Martí i Cristià

Quan Daniel Blanch va rebre les partitures manuscrites de Josep Martí i Cristià (1884-1918) no sabia pas que redescobriria la música d’aquest compositor català que també fou artista, poeta, pedagog i mestre. Li van arribar, com per casualitat, a través d’Eduard Martí que és nebot de Josep Martí i Cristià. 

Però no va ser fins més endavant, quan Daniel va començar a tocar les peces i es va adonar de que es tractava d’una música molt interessant i de gran qualitat, que es va posar en contacte amb Claudi Cuchillo, actual president de l’Associació d’amics de Josep Martí i Cristià, i Eduard Martí. En aquells moments, ambdòs estaven precisament constituint dita associació. Tan bon punt s’establiren, van posar fil a l’agulla per enregistrar i editar el disc “Música per a piano” i més tard el de “Somni d’un poeta”. 

Aquest darrer es va fer en motiu de la commemoració del centenari de la seva mort que va ser una gran oportunitat per donar a conèixer aquest poeta i músic, poc recordat malgrat la seva importància a l’hora d’alimentar el substrat musical del que seria la Catalunya noucentista.

L’exposició, dissenyada per Cristià-Blasi, es va inaugurar el 21 de setembre de 2018 a Can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Sis panells expositius de colors diferents i treballats gràficament per a incloure text, fotografies i imatges, resumien la vida i l’obra d’aquest personatge considerat un músic romàntic per excel·lència. La naturalesa i l’amor eren les seves principals fonts d’inspiració i la nostàlgia era la força que el conduïa a crear melodies encisadores i de gran simplicitat. 

Juntament amb l’exposició, es van organitzar altres esdeveniments com una conferència sobre la vida del músic, un concert i un recital de les seves poesies. 

El nou disc va ser presentat posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. Aquest conté obres per a piano i de cambra extretes del fons del compositor que, precisament, està custodiat en aquesta entitat.

12.02.2020 — Inaugurem exposició!

El CaixaForum de Sevilla és la nova seu per a "L’esperit de Montmartre en el temps de Toulouse-Lautrec”. L’exposició s’ha inaugurat avui i es podrà visitar fins el 31 de maig de 2020. A Cristià-Blasi estem molt contents amb el resultat obtingut i agraïm la bona disposició de tot l’equip de muntatge que ho ha fet possible. 

07.02.2020 — “L’esperit de Montmartre en el temps de Toulouse-Lautrec” al CaixaForum de Sevilla.

“L’esperit de Montmartre en el temps de Toulouse-Lautrec” ja és a Sevilla. Aquesta setmana Cristià-Blasi ha estat dirigint el muntatge de l’exposició amb el comissari, Dennis Cate, amb qui és un plaer treballar. Ambdòs han anat decidint on situar cada una de les peces després d’haver fet el corresponent informe de conservació. 

Per aquesta ocasió, el comissari s’ha centrat més en la col·lecció Weisman & Michele així que el repertori d’obres serà lleugerament diferent del que es a poder veure a Barcelona i Madrid. 

A nivell de disseny, al tractar-se d’un espai més quadrat i havent camuflat les columnes, s’aconsegueix que les sales siguin diàfanes i que els “interiors” i “exteriors” que evoquen Montmartre quedin molt ben delimitats. 

Redissenyar per a nous espais dona aquest tipus de satisfaccions.

L’exposició, organitzada per “la Caixa”, es podrà veure al CaixaForum de Sevilla del 13 de febrer al 31 de maig de 2020.

Montmartre al CaixaForum de Sevilla

24.01.2020 — Sagrada Família. Claustre del Roser de la Façana del Naixement

L’únic claustre de la Basílica de la Sagrada Família que Gaudí va poder realitzar en vida és el del Roser. Aquest està situat a la façana del Naixement la qual, juntament amb la cripta i l’absis, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

Cristià-Blasi s’ha fet càrrec de dissenyar un dispositiu per explicar el contingut del portal, també anomenat del Roser, que s’integra en el claustre. Al tractar-se d’un espai patrimonial, s’ha prioritzat que la intervenció sigui integrativa i totalment curosa amb el temple. 

A més d'escriure els continguts i dissenyar els elements senyalitzadors, l’estudi ha hagut de portar a terme un projecte d’enginyeria que asseguri que l’estructura utilitzada no malmeti l’arquitectura en cap moment. Així, s’han disposat dues grans caixes de llum, de més de tres metres d’alçada, al llarg de l’arc d’una de les capelles. L’element que les suporta es fixa a les juntes dels carreus estalviant així haver de fer forats a la pedra. 

Amb l’objectiu de vincular respectuosament aquesta intervenció amb l’obra feta pel mateix Gaudí en el claustre, s'ha utilitzat un recurs gràfic a la part superior de les caixes que evoca la textura de roses vermelles.

16.01.2020 — Exposició sobre Francesc Moragas

L’exposició sobre Francesc Moragas, fundador de la “la Caixa”, es pot veure fins el 31 de gener del 2020 al vestíbul dels serveis centrals de l’entitat a Santa Cruz de Tenerife.  Cristià-Blasi s’ha encarregat del disseny i dels continguts de la mostra titulada L’home darrere l’ànima que conmemora el 150è aniversari del naixement de Moragas. La mostra  dona a conèixer la història del creador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis el qual, el 1904, va impulsar el primer gran projecte de promoció social del país. Amb l’objectiu de difondre la figura d’aquest pioner humanista que volia oferir un futur millor a les classes treballadores i als més necessitats, Cristià-Blasi aposta per un disseny en el que les gammes de colors lluminosos guien al visitant mostrant-li el personatge però, sobretot, els valors que el van inspirar al llarg de la seva vida així com les seves obres que han perdurat a través del temps.

18.12.2019 — Promocional Royal Caribbean

Cristià-Blasi ha realitzat la darrera campanya de comunicació de Royal Caribbean International. Per encàrrec de la productora Blackbox, l'estudi ha assumit la creativitat i la realització de nou peces que donen a conèixer els diferents serveis oferts en els creuers d'aquesta reconeguda companyia. El rodatge es va dur a terme íntegrament al Carib durant una setmana d'intens treball.

13.12.2019 — Exposició: “L’Esperit de Montmartre en el temps de Toulouse-Lautrec.”

“L’esperit de Montmartre en els temps de Toulouse-Lautrec” s’exposarà als CaixaForum de Sevilla, Palma i Saragossa durant el 2020. Es tracta d’una nova versió de l’exposició que fins ara s’ha pogut veure a Barcelona i Madrid. En aquesta ocasió, i després de l’èxit obtingut al CaixaForum d’ambdues ciutats, Cristià-Blasi redissenya la seva pròpia proposta per adaptar-la a les noves seus. 

El plantejament, fidel al disseny original, continua posant en escena de manera impecable l’esperit d’aquell moment històric en el que l’art surt al carrer i trenca amb els valors aristocràtics del passat. El cabaret, el circ, la música, el teatre, les arts plàstiques i, molt especialment els locals nocturns, donen refugi als artistes que es traslladen a Montmartre convertint aquest barri de París en un referent de la història de l’art. 

És La Belle Èpoque i comença una revolució amb esperit propi, plena de vida, de màgia i de color… Cristià-Blasi aconsegueix recrear aquest ambient tan singular jugant amb els contrastos entre el bullici festiu dels locals nocturns i el silenci i la foscor dels carrers a la nit. A través de la gràfica i el disseny, el visitant podrà fruir de les magnífiques obres exposades copsant en tot moment l’esperit del famós barri parisenc.

L’exposició, una restrospectiva sense precedents en el nostre país, produïda per “la Caixa” i comissariada per Philip Denis Cate, posa en escena 350 peces provinents de col·leccions de tot el món.

10.12.2019 — Exposició "Òpera. Passió, poder i política" al CaixaForum de Barcelona

Des de l’inici de tardor, “Òpera. Passió, poder i política” es pot veure al CaixaForum de Barcelona. Hi romandrà fins el 26 de gener de 2020. La direcció artística d’aquesta exposició ha anat a càrrec de Cristià-Blasi d’acord a la iniciativa original del Victoria & Albert Museum de Londres. 

Des d’un enfoc multidisciplinari i amb la música present en tot moment, s’expliquen quatre-cents anys d’història del gènere. El fil conductor porta l’espectador a través de 8 òperes , 8 ciutats europees i 8 fets històrics importants que donen context i explicació a l’evolució de la societat coetània. 

Tant el disseny de l’espai com la gràfica copsen immediatament els sentits del visitant i, envoltant-lo, el conviden a passejar pels diferents escenaris d’aquest univers musical. Amb un llenguatge visual acolorit i ple de matisos però alhora planer i amè, Cristià-Blasi posa en escena una varietat de més de 300 peces que il·lustren la relació de l’òpera amb el poder, la política i la societat en general. 

L’objectiu, compartit amb el gran Teatre del Liceu que ha participat en l’adaptació del discurs expositiu, és apropar l’òpera al gran públic. 

A CaixaForum Madrid, segons Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”, aquesta ha estat l’exposició que ha registrat un major nivell de satisfacció entre els visitants en tota la història del centre.

Teaser de l'exposició

04.12.2019 — Exposició itinerant: “Comença l’espectacle. Georges Méliès i el cinema de 1900”

Aquesta exposició itinerant sobre el cinema fabulós de George Méliès, es pot veure actualment a la ciutat de Segovia fins el 9 de desembre de 2019.

Organitzada per la Fundació Bancària “la Caixa” i dissenyada per l’Estudi Cristià-Blasi, la mostra trasllada a l’espectador a l’ambient de principis del segle XX, quan les primeres pel·lícules circulaven de poble en poble en carros de fira. Els visitants, generalment gent treballadora que començava a disposar de moments d’oci, entraven als petits vagons per a gaudir d’una funció basada en trucs i il·lusions òptiques. Així naixia el cinema com a espectacle. 

A nivell de disseny, el repte ha estat adaptar-se a l’estructura que, viatjant per un gran nombre de ciutats espanyoles, funciona a la vegada com a mitjà de transport i com a espai expositiu. El disseny de l’espai interior, d’uns 200 metres quadrats, compartimentat i vestit amb velluts, tuls i cortines, submergeix l’espectador en el màgic món de George Méliès. Es tracta, sens dubte, d’un viatge en el temps que repassa la història d’un dels pioners del cinema i acaba amb un gran homenatge a la seva obra. 

Website exposició

27.11.2019 — La collection Weisman & Michel, Fin de siècle – Belle époque (1880-1916)

L’exposició es pot veure al Museu de Montmartre de París fins el 19 de gener de 2020. 

L’Estudi Cristià-Blasi s’ha encarregat de fer tot el disseny treballant estretament tant amb el museu com amb els comissaris, Philip-Dennis Cate i Saskia Ooms. 

L’exposició presenta la col·lecció privada del matrimoni americà David E. Weisman i Jacqueline E. Michel que es mostra en la seva totalitat per primera vegada. 

Cedida al museu de Montmartre, aquesta col·lecció única i excepcional de gairebé 200 peces (dibuixos, pintures, aquarel·les, pastels, cartells i litografies) realitzades per artistes com Ibels, Steinlen, Toulouse-Lautrec, Anquetin, Grasset, Rivière, Chéret, convida als visitants a submergir-se en l’eclèctic món de Montmartre, tot un símbol d’aquest període d’avantguarda.

Website del Musée de Montmartre

25.04.2019 — Inauguració de l'exposició "Òpera. Passió, poder i política" al CaixaForum Madrid

L'òpera combina totes les disciplines de l'art creant un llenguatge universal capaç de definir a les ciutats des d'un punt de vista emocional, cultural, polític, social i econòmic. Fundació Bancària "la Caixa" ha tornat a confiar en l'Estudi Cristià per a la direcció artística, disseny dels espais i la gràfica de l'exposició. Un viatge per vuit premières en els principals teatres d'Europa per entendre el particular context històric de cada òpera i la seva relació amb la ciutat. Aviat us oferirem més informació al nostre web.

14.10.2018 — Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre

Ja estem enllestint el muntatge d'una nova producció dissenyada per l'estudi Ignasi Cristià.

Mitjançant pintures, dibuixos, cartells i il·lustracions, "Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre" mostra la producció de l'artista en sintonia amb la dels artistes contemporanis en el Paris de finals del segle XIX.

Inauguració: 18 d'octubre del 2018. Caixaforum Barcelona.

27.09.2018 — Trangressores, dones d'un i altre costat de l'oceà

De vegades petites exposicions serveixen per explicar grans històries. Hem dissenyat l'exposició i la imatge gràfica de "Transgressores", la història de 16 dones d'aquí i de l'altra banda de l'Atlàntic que van marcar el camí de la reivindicació per la igualtat dels drets humans. La podeu visitar a la seu del Memorial Democràtic a Barcelona fins al desembre del 2018. A la primavera del 2019 viatja cap a l'Uruguai.

Web de l'exposició

Vídeo de l'exposició

Web del Memorial Democràtic

Consulat general de l'Uruguai a Barcelona

04.09.2018 — El "Belén Napolitano del Museo Nacional de Escultura" el tercer monument de Valladolid que més agrada als turistes

La nova sala del "Belén Napolitano del Museo Nacional de Escultura de Valladolid", remodelació que vam dissenyar al nostre estudi, és el tercer monument millor valorat pels turistes que han viatjat a Valladolid aquest any. Per a elaborar la classificació s'ha utilitzat el motor de recerca de la pàgina web de consells viatgers, però també s'ha fet servir un mecanisme que compensa el baix nombre de vots que reben alguns monuments i racons inclosos en la llista. 

19.07.2018 — Inauguració de "Walt Disney, l'art d'explicar històries" a CaixaForum Madrid

Ja es pot visitar l'exposició "Walt Disney. L'art d'explicar històries" al CaixaForum Madrid. Viatgem al llarg de 80 anys de la història de la factoria Disney fent especial atenció a les llegendes de tradició oral que han inspirat relats tan cèlebres com Els tres porquets, La Blancaneus i els set nans, La Bella Dorment, La Sireneta, Hèrcules, o Frozen. Madrid és la següent etapa del recorregut d'aquesta exposició, després d'haver passat per Sevilla i Barcelona on ha rebut al voltant de 400.000 visites. La mostra troba al CaixaForum Madrid disposicions de l’espai que la fan diferent a les altres itineràncies. Els espais adquireixen una major profunditat, aprofitant els reflexos del castell dels contes de fades. D'aquesta manera, el muntatge se’ns presenta com un laberint, el laberint narratiu de les històries entrecreuades de la infància.

Podeu trobar-ne més informació a la nostra pàgina web, i en el següent article.

03.07.2018 — Gaudí i la Sagrada Família en Santiago de Compostel·la

L'exposició itinerant "Gaudí i la Sagrada Família. Una experiència interior" es troba fins al 30 de setembre a l'Espai Cultural del Monasterio de San Martín Pinario a Santiago de Compostel·la. Després del seu pas per Saragossa i Astorga, la mostra ha rebut la visita de 23.000 persones que han pogut submergir-se en l'univers de simbolisme i imaginació de l'arquitecte Antoni Gaudí. Es divideix en tres actes que relaten la inspiració de Gaudí en les formes de la naturalesa, el seu pensament i la seva forma de fer confluir l'art, la ciència i l'espiritualitat i, finalment, l'edifici i els sentiments que produeix en els seus visitants a través de testimoniatges directes.

En podeu consultar més informació a la nostra pàgina web.

Notícia a la web oficial

27.06.2018 — El Museu Casteller de Valls entra en la seva última fase

Recentment, la Junta de Govern del Ajuntament de Valls (Tarragona) ha aprovat el projecte del Museu Casteller de Catalunya i ha publicat la licitació de les obres per a produir la nostra museografia. Es tracta d’una exposició en tres actes que utilitza el cercle com a figura geomètrica simbòlica dels castells. Aquest projecte utilitza tecnologia d’última generació, com instal·lacions audiovisuals i sonores i una gran escultura mecànica amb projeccions de 360º. Tots aquests recursos es despleguen per fer sentir en primera persona l’espectacular experiència de formar part d’un castell. 

En podeu consultar més informació a la nostra pàgina web i en el següent article de La Vanguardia.

09.06.2018 — Melodies conegudes de la música, l'opereta i l'opera

Pot passar sovint que t'arriba l’agradable trucada d’un amic que et demana un cop de mà, i tot plegat es converteix en una excusa per tornar-lo a veure i compartir les nostres darreres experiències.

Krastin Nastev és un brillant músic que fa poc s’ha instal·lat a Basilea i que té una sòlida experiència com a director musical. Ha sigut convidat a dirigir concerts arreu d’Europa i fa poc va dirigir l’orquestra i cor de la ràdio Nacional Búlgara.

Jo vaig tenir la gran sort de conèixer Krastin Nastev com a cantant sota la seva batuta. Aquest cop he pogut viatjar a Schopfheim / Fahrnau (Alemanya) on he interpretat com a solista dues peces i he reforçat la corda de tenors del cor que dirigeix.

Cantar deixant-se portar per les mans d’un director com Krastin Nastev és com caminar per la corda fluixa i saber que no cauràs mai, perquè ell et guia i et marca els equilibris; té el gran do de saber comunicar amb el gest, amb la mirada, amb els moviments de tot el seu cos.

Posar-se de nou en la pell d’un cantant d’òpera et regala una vivència imprescindible per a entendre els secrets d’una professió tan complexa, delicada i meravellosa. Recullo aquesta experiència, que sens dubte serà força útil en els nous reptes i projectes de futur, com un gran regal que enriqueix la meva feina com a professional dins el món de la museografia i la dramatúrgia.

Moltes gràcies Krastin Nastev per aquesta retrobada dalt d’un escenari. De la teva mà he pogut conèixer la soprano Svetlana Doneva. La seva mirada transparent et travessa i et permet veure el seu esperit d’artista; la seva veu s’escampa per l’espai fent reviure la música i, en un instant, una commovedora poesia atrapa als espectadors.

Article en el diari Badische Zeitung

Article en el diari Verlaghaus–Jaumann

26.04.2018 — Exposició La Model ens parla. Inauguració 2017

“La Model ens parla” és una exposició que té lloc a la presó Model de Barcelona just abans que aquesta es converteixi en un espai patrimonial, durant els seus últims dies de vida com a centre penitenciari. Aquesta és la singularitat i el valor d’una iniciativa promoguda per la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb l’Honorable Senyor Carles Mundó al seu capdavant. A més del projecte expositiu, també vam guionitzar i vam dissenyar l'acte d'inauguració, així com els audiovisuals que acompanyaven a les intervencions del Govern de la Generalitat. Volem compartir amb vosaltres la peça de vídeo més espectacular, que amb la situació política actual torna a prendre una nova dimensió.

26.04.2018 — Antonio López al Palau de la Música Catalana

La Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana organitza exposicions d’arts plàstiques des de fa sis temporades, en les quals s'ha mostrat l'obra d'artistes com Bill Viola, Louise Bourgeois, Perejaume, Antoni Tàpies o Joan Miró. Aquest any l'artista convidat ha estat Antonio López, del qual s'exposen unes dotze obres a la sala Lluís Millet. Entre elles es troben les seves escultures Home i Dona, i la pintura El sopar. La nostra feina ha estat crear un espai neutre dins de la sala modernista que permetés apreciar adequadament les obres de l'autor. Al carrer, davant de l'edifici dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, es troba l'escultura "Carmen adormida", inspirada en la néta de l'artista. L'exposició estarà oberta al públic fins al 24 de juny i és una oportunitat única per veure l'obra de López a la ciutat de Barcelona. No us ho perdeu!

22.03.2018 — Inauguració de l'exposició "Walt Disney, l'art d'explicar històries"

Ja es pot visitar des del 23 de març fins al 24 de juny l'exposició Walt Disney, l'art d'explicar històries al CaixaForum Barcelona. En ella fem una recreació dels famosos estudis d'animació de Walt Disney a la ciutat de Los Angeles, i viatgem als orígens de les seves pel·lícules rellegint els contes i llegendes que van inspirar les seves històries. No us perdeu aquesta aventura per màgics boscos i castells encantats.

12.03.2018 — Exposició sobre la festa del Diumenge de Rams i la tradició de la palma.

Hem inaugurat el nostre darrer projecte a la Sagrada Família. Es tracta d'una exposició que tanca el recorregut temàtic sobre la simbologia de la Setmana Santa a l'edifici d'Antoni Gaudí. En ella hem repassat la tradició popular de la palma al Diumenge de Rams. S'ha fet en ocasió d'uns tallers educatius en els quals s'elaboraran i trenaran palmes a la manera tradicional. L'objectiu principal era no entorpir l'espai on es realitzaran aquestes activitats, aprofitant les tres capelles i una caixa de llum per disposar les lones impreses. El contingut ha estat a càrrec del director i guionista Iago Blasi, i s'estructura en una benvinguda i tres apartats sobre la història de la palma.

02.03.2018 — Espai de recreació històrica del Pavelló de Sant Rafael al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Continua el treball al espai de recreació històrica del Pavelló de Sant Rafael. Mentre esperen les obres de restauració, hem reproduït amb rigor històric les rajoles de la paret del fons utilitzant, igual que a la resta de l’exposició, elements escenogràfics que ajudin a interpretar l’edifici. 

Amb aquesta recreació el visitant pot contemplar l’estat original dels pavellons quan servien per allotjar als malalts. Partint de documentació fotogràfica de l’època s’han reproduït els llits i la sala de dia. El recorregut està acompanyat de panells que relaten la història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’exposició ja es pot visitar, però encara no està acabada del tot. En els propers mesos s’afegirà una zona on s’exposaran objectes i aparells relacionats amb la història de la medicina. Una vegada conclosa publicarem tota la informació sobre aquest projecte a la nostra pàgina web.

Pavelló de sant Rafael

20.02.2018 — Inaugurada l'exposició "Gaudí i la Sagrada Família. Experiència interior" a Astorga

Ja es pot visitar a Astorga l'exposició itinerant “Gaudí i la Sagrada Família. Experiència interior”. Després d'iniciar el seu recorregut a l'Alma Mater Museum de Saragossa, on la van visitar cinc mil persones, es trobarà fins al 20 de maig al Palacio Episcopal de Astorga. L'edifici, també dissenyat per Antoni Gaudí, és una de les poques obres que l'arquitecte va construir fora de Catalunya.  

L'exposició recorre la història de la basílica, obrint-nos les seves portes i convidant-nos a conèixer aquest edifici emblemàtic del modernisme català. Està dividida en tres actes, a manera d'una gran òpera que ens endinsa en el complex imaginari de Gaudí; una combinació d'art, enginyeria i espiritualitat.  

Després del 20 de maig l'exposició continuarà el seu recorregut per diverses ciutats espanyoles.

Astorga

01.01.2018 — Presentació de la nostra nova pàgina web

Després d'alguns mesos de desconnexió digital, estem feliços de presentar-vos la nostra nova pàgina web. Hem dedicat aquest temps a reinventar-nos, a repensar i a rebuscar entre els arxius plens de pols tots els projectes que hem desenvolupat en aquests 25 anys de feina per poder presentar-los adequadament i amb tot luxe de detalls. Hem d'agrair el disseny d'aquesta pàgina a l'estudi Marnich que, com sempre, ha respost perfectament a les nostres necessitats de senzillesa, comoditat i elegància. En aquesta secció us mantindrem informats de la nostra activitat recent i dels projectes actualment en procés. Gràcies a tots!